Taizé

El germà Rudolf | 1936-2024

Bernat — 2024-12-20T13:36:09Z

Rudolf Stökl va entrar a la comunitat de Taizé el 1962 i va morir a l'hospital de Mâcon, no gaire lluny de Taizé, el matí del 17 de desembre de 2024, a l'edat de 88 anys. La celebració d'acció de gràcies per la seva vida tindrà lloc el dimarts 7 de gener a les 15:00 h a l'Església de la Reconciliació de Taizé.

Va néixer a Alemanya, l'any 1936, a la ciutat d'Hamburg, en el si d'una família de pastors. La seva infantesa va estar profundament marcada per la Segona Guerra Mundial i els anys d'escassetat de la postguerra. Des de la seva adolescència, va viatjar molt, primer a Alemanya amb bicicleta, i després fent autostop des d'Anglaterra fins a Grècia, on va visitar el Mont Athos, passant per Itàlia i Iugoslàvia. Després d'estudiar teologia, sobretot a Heidelberg, va treballar com a pastor en pràctiques a Hamburg abans d'entrar a la Comunitat de Taizé el 1962. Va fer el compromís per a tota la vida per Pasqua de 1966.

L'any 1965, el germà Rudolf va començar el seu ministeri de visites més enllà del Teló de Ferro, primer a Hongria, després a l'Alemanya de l'Est, a Txecoslovàquia i a Romania, teixint una xarxa d'amistat amb cristians de diverses Esglésies. Durant els anys 60 i 70 va ser una figura clau a l'hora d'acollir els joves a Taizé i organitzar les primeres trobades europees. El 1983 va marxar cap a l'Àfrica on, durant uns mesos, va viure amb els germans que vivien als suburbis de Mathare Valley a Nairobi. El 1985, es va arribar a la fraternitat de Seül, a Corea del Sud, mentre visitava sovint els germans que vivien al Japó.

El 1987 va marxar a la fraternitat d'Alagoinhas, al nord-est del Brasil, a l'estat de Bahia. Va compartir la vida dels més desfavorits durant més de trenta anys abans de tornar a Taizé el 2020 per motius de salut. Al Brasil, dedicà tota la seva energia als nens del barri obrer on viuen els germans. Organitzà la «Brincadeira» per acollir els infants, amb l'ajuda de voluntaris brasilers i també d'altres llocs, en un espai de confiança, educació i lleure. Visitava les seves famílies, sovint desestructurades. Fou testimoni de la violència, de vegades mortal, que pateixen molts d'ells.

De tornada a Taizé, es mantingué en contacte amb els seus amics gràcies als mitjans de comunicació contemporanis. Continuà també la seva reflexió sobre el futur de l'Església. Uns mesos abans de la seva mort, va publicar un quadern amb el títol evocador The Faith of the Poor («La fe dels pobres»), basat en la seva experiència de convivència entre ells.

El germà Charles-Eugène | 1938-2024

Bernat — 2024-12-05T20:42:28Z

Charles-Eugène Magnin, que va entrar a la Comunitat de Taizé el 1958, va morir a Taizé la nit del 3 al 4 de desembre de 2024, arran d'una llarga malaltia, a 86 anys. La celebració d'acció de gràcies per la seva vida tindrà lloc el dilluns 9 de desembre a les 15:00 h a l'Església de la Reconciliació de Taizé.

Va néixer a Suïssa, l'any 1938, a Saint-Sulpice, al cantó de Neuchâtel. Com a jove estudiant de teologia a Neuchâtel, es va incorporar a la Comunitat de Taizé el 1958. Continuant els seus estudis teològics mentre vivia entre Taizé i Neuchâtel, va col·laborar en la recerca del seu professor Jean-Louis Leuba sobre els concilis ecumènics en el pensament dels reformadors. L'any 1961 es va establir a Taizé i es va comprometre amb la comunitat durant la resta de la seva vida. L'any 1962, va marxar de pràctiques durant mig any a la parròquia de la col·legiata de Neuchâtel, abans de ser consagrat pastor el 1963 a Le Locle.

Des de la seva arribada a Taizé, va ser assistir com a secretari el germà Roger fins a la seva mort l'any 2005. Va acompanyar el prior de Taizé durant les sessions del Concili Vaticà II així com en les visites anuals als papes Pau VI i Joan Pau II. Amb el germà Roger i un equip intercontinental de joves, va viure a Calcuta, Hong Kong, Nairobi i Temuco a finals dels anys setanta i va col·laborar en la redacció de les cartes escrites en aquestes ocasions per ser meditades i comentades durant les trobades de Taizé.

Era la «memòria viva» de Taizé. Del 2011 al 2023, va editar els deu volums de la col·lecció «Els escrits del germà Roger, fundador de Taizé». En els darrers anys de la seva vida, lluitant contra la malaltia, va continuar investint-se plenament en la vida de la comunitat. Va participar en l'acollida de refugiats yazidis, va treballar al jardí d'herbes aromàtiques i al taller d'infusions i va acompanyar la publicació del llibre Through the Iron Courtain («A través del teló de ferro») que relata els vincles de Taizé amb els cristians dels països de l'Europa de l'Est.

Al llarg de la seva vida a Taizé, va exercir el ministeri d'acompanyament per als qui venien a fer retirs en silenci, pels voluntaris i pels germans de la comunitat. El germà Charles-Eugène tenia un do per encoratjar els altres. El seu cos estava cansat per la malaltia, però el seu esperit es mantingué atent fins a l'últim dia de la seva vida. El seu coneixement incomparable de la història de Taizé no estava tenyit de cap nostàlgia i s'implicava totalment en cada una de les noves etapes que la comunitat estava cridada a superar.

«Koinobia», el joc de taula

Bernat — 2024-09-01T08:00:00Z

Koinobia – Viure tots junts

Viure junts a la vora del Nil. Aquesta va ser la sorprenent idea d'uns quants homes i dones al segle IV a Egipte.

Seguint les intuïcions del jove Pacomi, s'instal·len en un poble abandonat que, a poc a poc, comença a reviure. El seu exemple n'inspira d'altres, que comencen a fer el mateix.
Així comencen les koinobia: llocs on ho uns quants ho deixen tot per viure junts l'Evangeli.

Però tants temperaments diferents en pobles tant petits, quina bogeria!
Passen les estacions.

Els estats d'ànim canvien.
L'altre esdevé insuportable.
No n'hi haurà prou amb què tothom vulgui viure en harmonia.

La ruïna d'un serà el fracàs de tots.
Aventura feliç o desastre assegurat?

Estratègic, senzill i desconcertant, el joc Koinobia us submergirà en la vida de les comunitats monàstiques fundades segles enrere, per Abba Pacomi, a Egipte.

Regles del joc

en francès
en anglès
en alemany
en castellà
en portuguès
en holandès
en italià
en polonès
en català
en xinès

Regles del joc en vídeo.

Contingut de la caixa

un llibret de les regles del joc en francès, anglès i alemany
un taulell de joc
6 peons de fusta
90 cubs de fusta
16 cartes «estacions»
10 cartes «necessitats»
1 carta «bastó»
6 paravents
6 fitxes de jugador
6 mini-mapes

Característiques

□ Edat: 8+
□ Durada: 20-40 min
□ Nom dels jugadors: 3-6
□ Preu: 28,50 €

El joc es pot adquirir a la sala d'exposició de Taizé i en línia

Un joc creat entre molta gent

Koinobia és un joc de taula imaginat, desenvolupat i il·lustrat per germans de la Comunitat Taizé durant entre 2023 i 2024. Igual que amb Kellia, es va provar i ajustar gràcies als comentaris de diverses persones que passaven per Taizé, i també de la fraternitat Alagoinhas, al Brasil, on els germans hi viuen des de fa molts anys.

Un joc d'estratègia cooperativa

Koinobia és un joc cooperatiu: tots els jugadors guanyen junts o perden junts. Amb una mecànica força senzilla, també és un autèntic joc d'estratègia on cada partida és diferent, amb diversos nivells de dificultat possibles. Atraurà tant als jugadors principiants com als experimentats.

Un ressò de la vida monàstica al segle IV

Koinobia s'inspira en la vida de les comunitats monàstiques fundades per Abba Pacomi al segle IV a l'Alt Egipte. El joc conté diversos detalls històrics coneguts sobre aquests assentaments, les Koinobia (una paraula que significa «llocs de vida en comú» en grec antic) així com elements específics d'aquest tipus de vida: un Abba o un Amma, el lloc de les seves decisions, unes normes comunes, un consell comunitari...

Un joc comunitari

Qualsevol pot jugar a Koinobia. No hi ha prerequisits per entrar a l'imaginari del joc, però, el jugador atent trobarà les tensions pròpies de tota vida comunitària: entre el col·lectiu i l'individual, entre la preocupació per un mateix i la preocupació pels altres, la recerca del bé comú, el repartiment de recursos, la posició de qui té responsabilitats... Koinobia, doncs, pot ser especialment interessant per jugar entre persones acostumades a cooperar: grups d'amics, companys de feina, membres de la mateixa família, grups de joves, persones que comparteixen un mateix sostre.

Un joc amb deu variants

A més del joc de base, Koinobia conté 10 variants. Cadascuna d'elles correspon a un dels poblats fundats en vida de Pacomi. Totes aquestes variants són petits escenaris que donen una nova dinàmica al joc. Diverses d'elles al·ludeixen a qüestions que han treballat les comunitats monàstiques al llarg dels temps: la col·legialitat, l'alternança de mandats, la invariabilitat de les estructures, la consulta de tots els membres...

Un joc de viatge

Koinobia és un joc dissenyat per ocupar poc espai (15,7x12,5x7 cm). El joc està fabricat a la Unió Europea, amb materials escollits per limitar al màxim la petjada de carboni de la seva fabricació.

Contacte

Per a qualsevol pregunta o comentari sobre Koinobia, podeu escriure a aquesta adreça koinobia taize.fr.

Cercant la veritat

Bernat — 2024-08-26T08:30:00Z

Dimarts, 4 de juny de 2019

En un moment en què la societat i l'Església busquen posar llum als abusos i agressions sexuals, especialment a menors i a persones vulnerables, els meus germans i jo creiem que cal que també prenguem la paraula. A Taizé, des de fa dècades, setmana rere setmana, acollim milers de joves i no tan joves provinents d'Europa i del món sencer.

Conscients de la nostra responsabilitat i de la confiança que ens fan els joves, les seves famílies i els seus acompanyants, sempre hem procurat que l'acollida es faci en les millors condicions possibles, amb respecte per a les conviccions de cadascú i amb una gran atenció a seguretat i a la integritat de tothom.

Malgrat tot, entre els participants de les trobades, sigui entre joves o entre els joves i els adults, s'han produït agressions de la integritat personal. Quan hem estat informats d'això, ens hem assegurat d'escoltar les víctimes i també d'informar les autoritats competents, tant judicials com eclesiàstiques.

Entre d'altres mesures, des del 2010, s'ha dedicat una pàgina de la web a la protecció de les persones (Nota: al mes de maig de 2020, aquesta pàgina va ser revisada i actualitzada) i s'ha destinat una adreça de correu electrònic per poder facilitar possibles denúncies.

A Taizé mateix, un germà i altres persones de fora de la comunitat són responsables d'escoltar tota persona al corrent d'una agressió sexual o d'un altre tipus de violència; particularment contra menors: forma part de la informació donada a tots els participants quan arriben.

Si avui prenc la paraula és perquè he tingut coneixement, amb una gran tristesa, de casos en què germans nostres estan involucrats i, encara que siguin casos antics, hem sentit, en comunitat, que havíem de parlar-ne. Hi va haver cinc casos d'agressions de caràcter sexual a menors, durant els anys 50 i 80, per part de tres germans diferents, dos d'ells ja morts des de fa més de quinze anys [1].

Quan he estat informat d'aquestes acusacions, el primer pas ha estat escoltar, amb d'altres germans, les víctimes, en un respecte absolut a la seva paraula; entendre el seu patiment i acompanyar-les el millor possible.

En els darrers anys, a la societat i a l'Església, afortunadament, s'ha aprofundit en la comprensió de la gravetat de qualsevol violació de la integritat personal. Aquest canvi també es veu reflectit en l'evolució de la legislació francesa que obliga a denunciar tots els casos, independentment de quan es van cometre els fets.

Per continuar el nostre treball per a la veritat i després de parlar-ne amb les persones víctimes, acabo d'informar el fiscal de la República Francesa d'aquests cinc casos.

Reconeixem que aquestes agressions per part de germans també formen part de la nostra història comunitària. Per a nosaltres, aquest informe forma part d'un treball per la veritat que ja havia començat escoltant les víctimes i, encara avui, els nostres primers pensaments són per a elles; en sentir el que van passar i van patir sentim vergonya i dolor profund. És possible que aquest pronunciament animi a altres possibles víctimes a donar-se a conèixer: els escoltarem i els donarem suport en els passos que els agradaria fer.

Estem convençuts que només aportant llum sobre aquests fets, ajudats per persones externes a la comunitat, podem contribuir a protegir eficaçment tots aquells que confien en nosaltres venint a Taizé. Si parlo avui és perquè ho devem a les persones víctimes, als seus éssers estimats, així com als que busquen a Taizé un espai de confiança, seguretat i veritat.

Germà Alois

Qualsevol agressió, antiga o més recent, comesa contra un menor o un adult, ja sigui per part d'un germà que hagi abusat del seu ascendent moral o per qualsevol altra persona, es pot informar a l'adreça de correu electrònic taize.safeguarding protonmail.com o bé a una associació de víctimes o al número de telèfon nacional, les dades de contacte del qual apareixen al nostre web.

Nota actualitzada | Juliol de 2019

Després que el germà Alois prengués la paraula el 4 de juny, diverses persones van escriure a taize.safeguarding protonmail.com. Això va portar al germà Alois a denunciar al ministeri públic dues noves acusacions d'agressió sexual a menors que van tenir lloc als anys 60 i 70, per part d'un germà que va morir fa més de vint anys i d'un altre germà que va deixar la comunitat fa més de quaranta anys. A més, altres testimonis rebuts, de nou impliquen a un dels germans ja esmentats en l'última carta, que va morir fa més de quinze anys, i descriuen agressions sexuals en forma de tocaments inapropiats a joves adults.

Nota actualitzada | Octubre de 2019

Des de la carta del 4 de juny de «Cercant la veritat», el germà Alois va rebre, recentment, el testimoni d'una dona que descrivia un fort control per part d'un germà i l'acusava de manipulació i assetjament espiritual, psicològic i sexual, durant diversos anys i fins a aquest estiu. Segons el seu testimoni, aquest domini va començar el 2003, quan va participar a les trobades internacionals de Taizé com a jove.

El germà Alois va avisar immediatament a les autoritats competents i la gendarmeria va prendre el testimoni de la víctima. El germà en qüestió va ser acusat de «violació i agressió sexual» i empresonat en presó preventiva. Ara correspon a la justícia establir els fets i qualificar-los legalment.

El germà Alois declara: «Amb els meus germans, estem en estat de xoc. Volem que tot sigui portat a la llum. Qualsevol mena de dominació i ascendència és completament incompatible amb la nostra vida. Estic al costat de la víctima i farem tot el possible per donar-li suport».

Per continuar aquest treball per a la veritat, la comunitat recorda que s'han adoptat diverses mesures per recollir possibles testimonis, inclosa l'adreça electrònica taize.safeguarding protonmail.com.

Nota actualitzada | Març de 2020

El juny passat vam informar de diverses acusacions d'agressió sexual, dues de les quals impliquen un germà que encara és viu. Des d'aquella primera declaració, han arribat a la comunitat altres testimonis que impliquen el mateix germà, també relacionats amb agressions sexuals a menors, en forma de tocaments inapropiats. Aquests testimonis es van transmetre a les autoritats encarregades de la investigació.

Correspon únicament a l'autoritat judicial qualificar legalment els fets i avaluar les conseqüències jurídiques tenint en compte la seva antiguitat. Però no hi ha res que ens faci dubtar del testimoni de les víctimes supervivents, el patiment de les quals continua present després de tants anys. Tenint en compte la gravetat dels fets pels quals s'acusa aquest germà i la seva incompatibilitat amb els compromisos adquirits pels germans, el germà Alois li va comunicar que era preferible que abandonés la comunitat. Viurà a un altre lloc i, donada la seva edat, un germà viurà amb ell i altres persones ajudaran a acompanyar-lo en aquest període de la seva vida.

El germà Alois afegeix: «Sé tot el que hem rebut d'ell amb els meus germans i estem profundament entristits. Espero que aquesta decisió, de gran impacte i gravetat, ens ajudi (i també l'ajudi a e ell) a avançar en aquest camí de veritat.»

Nota actualitzada | Juny de 2020

L'octubre passat, un germà va ser detingut i posat en presó provisional (vegeu la nota de l'octubre de 2019). A principi del mes passat, va ser alliberat, sota vigilància judicial. La investigació continua, pendent de la decisió judicial. Independentment del resultat del procediment judicial, de mutu acord, s'ha decidit acabar amb la seva pertinença a la comunitat.

Nota actualitzada | Novembre de 2022

Arran de la constitució a França d'una comissió independent, «Reconeixement i Reparació», per a les persones víctimes de religiosos dins de l'Església, el prior de Taizé, el germà Alois, es va reunir al gener amb el seu president, el magistrat Antoine Garapon, que ha acceptat de tractar les acusacions que impliquen germans de la comunitat i ha nomenat amb aquest objectiu dos membres de la Comissió. Tota persona que desitgi adreçar-s'hi pot fer-ho directament per correu electrònic o a través del web a internet.

Per altra banda, un testimoniatge rebut a l'adreça taize.safeguarding protonmail.com ha estat tramès al Procurador de la República de Mâcon, que torna a investigar l'antic germà acusat de diverses agressions sexuals (vegeu la declaració de juny 2019 i la nota actualitzada de març 2020).

Finalment, la comunitat informa que ha convidat un equip independent de quatre persones que ha vingut a Taizé a principis de novembre de 2022 per endegar una auditoria de la política de protecció de les persones i fer recomanacions.

Nota actualitzada | Maig de 2023

La situació esmentada a l'«Informe d'etapa» sobre la protecció de les persones a Taizé (pàgina 6), publicat el desembre de 2022 i disponible en línia, acaba de concloure amb la signatura, sota l'empara de la comissió francesa «Reconeixement i Reparació», d'un protocol d'acord entre el germà Alois per a la comunitat, el germà acusat i la víctima, pel qual la Comunitat de Taizé es compromet a garantir que el germà en qüestió segueixi el seguiment psicològic iniciat, i que els seus contactes pastorals vinculats a les trobades, a Taizé o en qualsevol altre lloc, romanguin suspesos.

Nota actualitzada | Agost de 2024

A través de la premsa, la Comunitat de Taizé ha tingut coneixament de la condemna d'un antic germà a una pena d'un any de presó, que ha quedat suspesa, per tinença d'imatges de pornografia infantil. Segons aquesta mateixa informació, es tracta del germà que havia estat acusat de violació i agressió sexual l'octubre de 2019 i que ja no pertany a la comunitat des de la primavera de 2020 (vegeu sobre aquest tema les notes actualitzades l'octubre de 2019 i juny de 2020).

El germà Matthew, prior de Taizé, reacciona: «Ens va sorprendre molt quan vam conèixer el motiu d'aquesta condemna perquè no teníem coneixement d'aquesta part de la investigació judicial. En aquesta ocasió, només em queda renovar el compromís que hem pres: que Taizé sigui un lloc segur per a tothom, tant dins de la comunitat com en les trobades internacionals de joves. Ho devem a les persones víctimes que tenen el coratge de parlar del que van patir; també ho devem a tots aquells per als quals Taizé és un lloc important en les seves vides i en la seva fe.»

Entre els articles que van informar d'aquesta notícia, vegeu aquí: en francès i en anglès. Si creieu que aquesta notícia us afecta o us preocupa, no dubteu a contactar amb la comunitat mitjançant el formulari següent o amb l'equip extern de «Recepció i seguiment d'incidències» a taize.safeguarding protonmail.com.

Si voleu fer una aportació a aquesta publicació, podeu fer servir aquest formulari:

Vegeu també: Protecció de les persones a Taizé

[1] Sobre aquest tema, vegeu la nota actualitzada de març de 2020.

La comunitat avui

Bernat — 2024-05-07T12:26:18Z

En l'actualitat, la Comunitat de Taizé està formada per una vuitantena de germans de diferents orígens eclesials –catòlics, anglicans, protestants– i de prop de trenta països. Per la seva mateixa existència, és una «paràbola de comunitat»: un signe tangible de reconciliació entre cristians dividits i pobles separats.

La major part dels germans viuen al poble de Taizé, a la Borgonya. D'altres germans, enviats en missió, comparteixen les condicions de vida amb els qui els envolten: a l'Àsia, a l'Àfrica, a l'Amèrica llatina i en un barri dels suburbis de París. Aquestes petites fraternitats formades per pocs germans, que són una presència simple entre el veïnat i les esglésies locals, són provisionals per naturalesa.

Al llarg de l'any, la comunitat acull desenes de milers de joves d'Europa i altres continents. Venen a trobades d'una setmana de durada, durant les quals viuen l'experiència de la pregària i de la vida en comú, amb estones per a la reflexió bíblica i intercanvi amb els altres, en un entorn on poden preguntar-se sobre les seves vides i el seu futur.

Des de l'any 1978 la comunitat organitza una trobada europea de joves per Cap d'Any a una ciutat diferent del continent cada any, convidats per les Ésglésies locals. També han tingut lloc trobades de joves a l'Àfrica, a l'Àsia i a les Amèriques. Als països de tradició ortodoxa també hi ha hagut pelegrinatges que han permès als joves de descobrir els tresors d'aquest patrimoni.

Al llarg dels anys, molts responsables d'Església han visitat Taizé. El papa Joan Pau II va venir a Taizé el 1986, el patriarca Bartomeu de Constantinoble el 2017, i, des del 1973, quatre arquebisbes de Canterbury. Els catorze bisbes luterans de Suècia van visitar Taizé en dues ocasions, el 1994 i el 2022, i els bisbes luterans de Finlàndia el 2024. També han passat per Taizé bisbes i arquebisbes de diverses esglésies ortodoxes, i nombrosos bisbes i pastors del món sencer.

Junt amb els germans, les germandes de Sant Andreu, una comunitat catòlica internacional fundada fa més de set segles, i les germanes Ursulines poloneses, assumeixen una part important de les tasques lligades a l'acolliment de joves.

Els germans de la comunitat viuen només del seu propi treball. No accepten donatius ni herències personals per a ells mateixos.

Després de la mort dramàtica del germà Roger, que va tenir lloc durant la pregària del vespre del 16 d'agost del 2005 a l'edat de 90 anys, el germà Alois (que havia estat escollit pel germà Roger com a successor ja feia anys), va continuar la tasca del fundador de la comunitat, impulsant juntament amb els altres germans les trobades de joves a Taizé i a tots els continents. També va participar a nombroses trobades ecumèniques i en diverses ocasions va visitar responsables catòlics, ortodoxos i protestants, per mantenir vincles de comunió i amistat amb llurs Esglésies.

El 2019, el germà Alois va fer públiques acusacions de violència sexual que involucraven germans de la comunitat i va emprendre un treball per escatir la veritat. La comunicació inicial del germà Alois ha estat actualitzada regularment a mesura que altres testimonis es posaven en contacte amb la comunitat. La comunitat s'ha compromès a publicar un informe anual, elaborat per un equip independent encarregat de rebre i fer el seguiment de les alertes que s'informen. Actualment forma part de la vida dels germans, de les germanes, dels voluntaris i del personal de l'acollida, rebre una formació continua sobre la protecció de les persones, per tal que Taizé pugui ser un lloc segur pels que hi acudeixen.

El 2 de desembre del 2023 el germà Alois va traspassar el seu càrrec de prior al germà Matthew, britànic de confessió anglicana, que viu a Taizé des de l'any 1986.

«Beneeix-nos, tu, el Crist, a nosaltres i a tots els qui tu ens has confiat. Guarda'ns en l'esperit de les Benaurances:
la joia,
la senzillesa,
la misericòrdia.»

Les sources de Taizé

Pasqua a Taizé

Bernat — 2024-04-09T06:53:44Z

El dia va començar ben d'hora amb una pregària a l'alba, a l'aire lliure, sota una pluja fina. El foc de Pasqua es va encendre mentre es llegien textos de la primera part de la Bíblia que relaten la Creació, les accions alliberadores de Déu i la salvació, prefigurant la comunió sense límits i la plenitud de vida que promet la resurrecció de Jesús.

Del mateix foc, dones del poble i germanes de les diferents comunitats presents a Taizé van prendre la llum de la Pasqua i van encapçalar la processó cap a l'Església de la Reconciliació. A les vuit, van trucar tres cops a la porta de l'església i va entrar la llum de la Resurrecció amb el cant de «Mshiha qam» («El Messies és viu»), que anunciava, com un murmuri, «és viu».

I mentre s'encenia el ciri pasqual es cantava la invocació «Lumen Christi» («La Llum de Crist»), a la qual tothom responia «Deo gratias» («Donem gràcies a Déu») i la llum s'estenia per tota l'església. I no només la llum, sinó també aquella alegria que s'alça al nostre cor quan cantem la Resurrecció.

Al final de la celebració, hem proclamat la salutació pasqual en 20 llengües diferents:

Crist ha ressuscitat!
Veritablement ha ressuscitat!

Pregària del germà Matthew

Crist Ressuscitat, com Joan, Pere i Maria Magdalena el matí de la teva Resurrecció, nosaltres et busquem per tot arreu, però tu vas sempre davant nostre. Fins i tot quan no podem percebre la teva presència, ajuda'ns a creure al signe del sepulcre buit. Que vingui el dia en què comprendrem que tu eres allí i que ens envies a portar la bona nova del teu amor a tota la creació.

Fotos

[1]

Per tornar a veure la celebració

[1] Fotos : Jean-Pierre Nguyen

El germà Matthew rebut en audiència privada pel papa Francesc

Bernat — 2024-03-19T11:19:37Z

Aquest dilluns, 18 de març, el germà Matthew ha estat rebut en audiència privada pel papa Francesc, per primera vegada des de que assumí el càrrec de prior de la Comunitat de Taizé.

Durant la conversa, el germà Mateu va agrair al Papa Francesc el seu ministeri com a bisbe de Roma i va compartir el profund agraïment de tants cristians de diferents Esglésies per la Trobada del Poble de Déu «Together» el 30 de setembre, en particular per la benedicció final donada pel Papa juntament amb una vintena de responsables de diferents Esglésies.

També van parlar sobre la trobada europea a Ljubljana, a finals de desembre de 2023, i sobre la que actualment s'està preparant a Tallinn, a Estònia, a finals de desembre de 2024, així com la invitació llançada pel germà Matthew d'esdevenir «peregrins de pau», en aquest període de gran sofriment a tants llocs del món.

[1]

Notícies breus

□ Abans d'arribar a Roma, el germà Matthew, amb dos altres germans, va fer una estada a Assís, per participar en un simposi ecumènic sobre el tema «La Festa de la Creació, misteri de la Creació», durant el qual va intervenir amb una xerrada titulada «El Kairós ecumènic, un sòl fèrtil per la Festa de la Creació».

□ Dimecres passat, el germà Mattew i la comunitat van acollir a Taizé durant un dia, els bisbes de l'Església evangèlica luterana de Finlàndia, que eren a Ginebre per un viatge d'estudis ecumènics.

□ En el marc de la iniciativa «peregrins de pau», alguns joves, juntament amb germanes de Sant Andreu i germans de Taizé, van participar dijous 7 de març a una caminada de 34 km des de Taizé, per marcar simbòlicament la distància que separa les ciutats de Gaza i Rafah, amb quatre estacions de pregària pels qui pateixen en diferents llocs del món.

Si voleu rebre els comunicats de premsa enviats quatre cops l'any als periodistes i als mitjans de comunicació podeu inscriure-us escrivint a media taize.fr.

[1] Foto (C) Vatican Media

Visita dels bisbes luterans de Finlàndia a Taizé

Bernat — 2024-03-17T15:32:00Z

El passat dimecres 13 de març de 2024, el germà Matthew i la comunitat han estat molt contents d'acollir els bisbes de l'Església evangèlica luterana de Finlàndia a Taizé durant el dia.

Els bisbes eren a Ginebra per un viatge d'estudis ecumènics. Van assistir a la pregària del migdia i van compartir el dinar amb la comunitat. A la tarda, van reflexionar amb els germans sobre els temes de la unitat de l'Església, l'escolta i el diàleg, així com sobre la propera trobada europea a Tallinn, ja que aquesta ciutat es troba a 82 km d'Hèlsinki, a dues hores amb ferri.

El germà Marc (1931-2024)

Bernat — 2024-01-19T21:46:17Z

Heinz-Peter Rudolf, que, en entrar a la Comunitat de Taizé l'any 1954, va prendre el nom de germà Marc, va morir el 19 de gener de 2024, a l'edat de 93 anys. Feia uns dies que estava hospitalitzat a Mâcon. La celebració del seu funeral tindrà lloc el diumenge 21 de gener a les 15:00 h a l'Església de la Reconciliació de Taizé.

Va néixer a Suïssa, el 1931, a Esslingen (cantó de Zúric). Va estudiar arts gràfiques a l'escola d'arts aplicades de Zúric. Va ser el primer germà de parla alemanya i, ja abans de la seva professió l'any 1957, va ser enviat a viure a Alemanya durant un temps amb altres germans.

A Taizé va desenvolupar els seus dons artístics a través de la xilografia, la pintura, el collage, el vitrall, i realitzant cobertes per als llibres, pòsters, punts de llibre... Durant la construcció de l'Església de la Reconciliació, l'any 1962, va crear un gran vitrall per a la façana de ponent, que va ser desmuntat quan va caldre tirar a terra la façana per tal de fer més gran l'edifici. Quan els joves començaren a venir nombrosos a Taizé, fou ell que, a principis dels anys setanta, dissenyà la creu en forma de colom, tan típica de Taizé.

El 1971, amb un altre germà, va dur a terme una visita memorable a la Unió Soviètica, encara sota el règim comunista, i va ser el primer viatge dels germans a Ucraïna i Rússia.

Quan la vocació de Taizé s'eixamplà als diferents continents va poder dur a terme un somni de joventut: conèixer Indonèsia, i això orientà la seva vida cap al continent asiàtic. Entre el 1973 i el 1974, amb dos altres germans, va passar mig any a Calcuta amb la Mare Teresa. Després se'n tornà a Indonèsia i al sud de l'Índia abans de tornar a Taizé.

El 1978, va arribar al Japó amb el tren transsiberià i amb un germà s'instal·laren en un barri marginal de Miyadera, prop de Tòquio, on y restà vuit anys. Posteriorment, l'any 1986, anà a viure a Corea: en aquest país marcat per la divisió entre el Nord i el Sud, la comunitat avia estat convidada pel cardinal arquebisbe de Seül, per establir-hi una petita fraternitat. El germà Marc hi va viure vint-i-cinc anys. Tant al Japó com a Corea, continuà el seu treball creatiu en diàleg amb artistes del país. Realitzà nombrosos vitralls en esglésies catòliques i protestants de Corea del Sud. El 2007 el van convidar a dur a terme els vitralls de la catedral d'Oulan Bator, a Mongòlia.

Va tornar a Europa, primer a Taizé i després en una petita fraternitat a l'Alsàcia. Després de la trobada europea de joves a Basilea, el 2017, prop d'aquesta ciutat a la comunitat de diaconesses de Riehen, on realitzà una exposició remarcable amb la seva obra recent. Des d'allà venia regularment a Taizé per passar-hi temporades durant els moments importants de la vida de la comunitat.

Tot i la seva edat avançada, fins una setmana abans de la seva mort, encara tenia forces per continuar expressant la seva creativitat. Fins i tot després de l'AVC que va patir a Taizé la vigília de Nadal, va reprendre el seu treball creant postals a partir de paraules de cants de Taizé i de textos bíblics.

El germà Matthew inicia el seu ministeri com a prior

Bernat — 2023-12-04T21:35:11Z

La Comunitat de Taizé compta, des de dissabte, amb un nou prior! Dissabte 2 de desembre, el germà Alois ha transmès el seu càrrec de prior al germà Matthew, en presència de representants de diferents Esglésies i de molts amics de la comunitat, així com dels joves presents a Taizé aquella setmana.

Entre els representants de les Esgléies, cinc han estat els encarregats de fer una pregària per l'inici del ministeri del germà Matthew com a «servidor de comunió»: el bisbe d'Autun-Chalon-Mâcon, Mons. Benoît Rivière; el metropolita Maximos, del Patriarcat Ecumènic a Ginebra; les bisbes anglicanes Olivia Graham, de Reading, et Smitha Prasadam, de Huddersfield; i el pastor Laurent Schlumberger, antic president de l'Església Protestant Unida de França. També hi havia altres responsables, com el pastorChristian Krieger, president de la Federació Protestant de França, o el bisbe luterà de Riga, Rinalds Grants.

Video de la pregària

Podeu tornar a veure el vídeo de la celebració, retransmesa en directe:

Algunes fotos dels moments clau de la celebració

Fotos : Tamino Petelinsek

Per obtenir les fotos en alta resolució podeu escriure a media taize.fr.